La realitat sobre la guerra d’Ucraïna que els mitjans mai t’explicaran
La gerra d'Ucraïna ja fa quaranta-nou dies que està en invasió i encara dura. Una guerra que no és la que ens estan vènet els mitjans de comunicació.
La realitat d’Ucraïna s’ha de mirar des de la història, ja que no és una guerra com ens venen els mitjans de comunicació, que és una guerra d’un dia per l’altre, sinó que és una guerra que ve des de Napoleó Bonaparte passant per Gorbatxov. Perquè la realitat i el que llegiràs molt en aquest article és que la guerra és sobre l’odi de l’antiga URSS amb interessos dels Estats Units.
Començarem parlant des de 2001 quan l’odi que ja hi havia a l’antiga Unió Soviètica va començar el camí per accelerar-se encara més. Per accelerar aquest odi va entrar Estats Units, que va ser el que va accelerar la maquinària de l’odi fent veure a Rússia que Ucraïna entraria a l’OTAN i que fins al dia d’avui s’utilitza perquè sapiguen que això és una farsa d’interessos dels Estats Units per contraatacar el seu adversari, la Xina.
Anys més tard, la cosa va empitjorar, ja que Rússia va demanar que la part de Donbass fos un estat independent, però Ucraïna no ho volia acceptar perquè a Lugansk hi havia molta economia industrial i això la ciutadania d’Ucraïna no ho podia acceptar. Ucraïna, al no acceptar-ho, Rússia va fer una consulta a Donbass on va sortir guanyat que es volia ser independent, ja que la gran majoria que viu a Donbass parla rus, a diferència d’una petita minoria d’ucraïnesos. Al no sortir el que volien, Ucraïna va començar en 2014 la guerra a Donbass, on dies després entraria Rússia per contraatacar.
Abans que comencés la guerra a Donbass, a Ucraïna van tenir eleccions per votar al nou president i aquí guanyaria per l’odi que es va accelerar a l’URSS en Zelensky. Un personatge còmic que no té ni idea de política, però que com feia gràcia i va fer una sèrie on ell es feia passar per president, va guanyar les eleccions.
Mentre passa això a Ucraïna, també sa d’explicar la història de Rússia i els interessos dels Estats Units amb la guerra.
A Rússia, s’ha de començar parlant sobre el president Vladímir Putin per entendre la guerra i per què mata com un criminal.
Pel que conta la gent propera al Kremlin, ja que la informació és confidencial, es diu que ell va tenir una mala vivència quan era jove. Per començar, ve d’una família obrera i va ser el tercer fill de la família. El primer germà va morir poc després de néixer; el segon va ser separat de la mare durant la Segona Guerra Mundial quan separaven els fills de les mares. La família de Vladímir Putin va lluitar a la guerra, on el pare va quedar invàlid. Tot aquesta informació, pel que es diu en ell, li van explicar. Quan era més jove, no era un bon nen i es comenta que a l’escola no es comportava bé i que era una mala persona, el que va comportar que li fessin el que ara es denomina assetjament escolar. Vladímir Putin, en fer-se més gran i abans d’entrar com a president, va començar a practicar arts marcials, com el karate. També era un fan de les armes i va aprendre a disparar de tot tipus. Vladímir Putin, un cop entrat com a president i després dels anys, va patir dues malalties greus que encara persisteixen: el mal d’esquena i el Parkinson. Pel que es comenta, a vegades no es pot ni aixecar del llit a causa del mal d’esquena. També, ara amb la COVID-19, té claustrofòbia i pren precaucions per evitar el contagi, fins i tot evitant sortir de palau i relacionar-se poc amb altres per evitar el risc de contagi.
Vladímir Putin també és una personalitat que no tolera que li diguin coses negatives; si se li diuen, donarà represàlies a les persones que ho facin. Per això, hi ha coses de la guerra que la intel·ligència russa del número 5 no li pot explicar amb veritat, perquè no surtin com ell havia planejat des d’un bon principi. A més, ja no pot recular, sinó seria considerat com a comandament dèbil.
En segon lloc, Rússia ha propagat amb molt èxit la propaganda jingoista, amb el Z-message que gaudeix d’un ampli suport popular que només augmentarà fins que una caiguda catastròfica de la qualitat de vida comenci a ser visible a tot Rússia. Aquest és un altre bucle de retroalimentació, on Vladímir Putin va llançar Z i ara serà pressionat perquè Z avanci.
En tercer lloc, i el més important: la invasió d’Ucraïna no és casual. És l’apoteosi de la ideologia Putinista, el que a Rússia s’anomena “победобесие”, literalment “estar posseït per la Victòria”. Això significa la victòria a la Segona Guerra Mundial. Penseu en el Regiment Immortal del qual va parlar el sacerdot.
El Regiment Immortal és una marxa sancionada per l’estat que té lloc cada any. La gent marxa amb banderes, símbols estatals i retrats dels seus familiars que van morir a la Segona Guerra Mundial. Pot semblar dolç i innocent, però transmet un poderós missatge necròfil que s’integra de manera sublim a la consciència pública.
El primer missatge és que Rússia va salvar el món de la màquina militar nazi (encara que la va fomentar durant anys, però a qui li importa), i, per tant, tothom està en deute etern amb Rússia. En segon lloc, es transmet que Rússia és més forta que ningú i absolutament pot repetir l’èxit de la Segona Guerra Mundial: “можем повторить”.
Un aspecte més fosc d’aquesta campanya és la gran implicació dels nens. Si busqueu a Google “победобесие”, trobareu un munt d’imatges amb nens que s’utilitzen en tota aquesta propaganda bel·licista. Els occidentals no acaben d’entendre l’agenda profundament necròfila i militarista del Putinisme.
Això que passa a Rússia amb el nazisme també ho podem trobar a altres països de l’antiga URSS, ja que tota la Unió Soviètica no són nazis. No es pot negar que Rússia és la més potent, i és per això que hi ha una gran influència del que es podria considerar com una secta nazi, com s’ha explicat abans.
En aquesta guerra, també parlem de la importància de l’aprovament dels Estats Units, ja que ells es beneficien amb el tractat de l’OTAN a París, que estableix que si no hi ha conflicte, l’OTAN no serveix per a res. Per això, els Estats Units ataquen Rússia pel darrere per fer front al seu adversari, la Xina. És per això que han estat posant més forces de l’OTAN a les fronteres que toquen amb Rússia. Ara, atacant l’economia i fent veure a la població europea que han d’estar al costat d’Ucraïna, i mostrant que el seu president és el millor, intenten infondre por dient que si Rússia pren tota Ucraïna, des d’allà enviaria una bomba nuclear a Europa.
I tot és per interès, ja que si derroquen econòmicament Rússia, aquesta hauria de recórrer als seus amics xinesos per obtenir finançament i poder salvar la seva economia, permetent així als Estats Units derrocar el seu adversari i recuperar la posició de potència mundial. Donat que els americans no poden permetre’s que la Xina es converteixi en la potència mundial, utilitzen Ucraïna en tot moment, especialment en aquest conflicte armat.
Com s’ha explicat a l’article, es pot observar que la guerra no és tal com la presenten els mitjans de comunicació, ja que és el resultat de l’odi de l’antiga URSS combinat amb la persecució dels interessos dels Estats Units.